El poblat talaiòtic de Binissafúller, és el jaciment més espectacular del municipi. Va ser habitat des de l'any 1500 a.C. fins al segle II a.C.

Presenta una taula (monument religiós en forma de T), un talaiot (torre de vigilància i control del territori), diverses cases talaiòtiques, una sala hipòstila, dipòsits excavats a la roca i un tram del mur ciclopi a la zona nord del poblat.

Durant molts anys, les restes estaven cobertes per una espessa vegetació, que amagava una autèntica sorpresa per l'arqueologia menorquina. El 1988, després d'uns treballs de desforestació i alçament de planimetria, es varen descobrir intactes les dues pedres caigudes de la taula.

Dos anys més tard, l'única taula coneguda del municipi era alçada en la seva posició original.

Els antics habitants de l'illa enterraven els seus difunts a les coves excavades als penya-segats dels barrancs.

Biniparratx presenta un grup d'onze coves artificials, datades entre els segles VI i V a.C. A Binissafúller hi ha una altra necròpolis prehistòrica formada per 15 coves artificials d'entre les quals en sobresurt una que disposa d'un esplèndid pilar central amb un nínxol vertical centrat.

A Cala Rafalet hi ha la cova des Trull, convertida en tafona en temps prehistòrics per a l'elaboració de l'oli.

El poblat de Biniparratx Petit posseeix un gran talaiot i diverses construccions. Una de les cases talaiòtiques del poblat, situat a la capçalera sud de la pista de l'Aeroport de Menorca, va ser excavada i traslladada el 1996 a la zona ajardinada del recinte aeroportuari. L'habitatge talaiòtic fou abandonat al llarg de la segona meitat del segle I a.C.